CAT | CAST | ENG |

Recerca. L'Alguer

Sardenya formà part de la Corona catalano-aragonesa fins a la Guerra de Successió. Tanmateix, la presència de la Verge de Montserrat a la ciutat no s'explica per aquest fet històric i se situa a mitjans del s. XX. El primer “redescrobriment” de l'Alguer per part de la comunitat intel·lectual catalana tingué lloc a finals del s. XIX a través de la figura d'Eduard Toda (Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, 1888). Durant la Guerra Civil, l'Alguer esdevingué un dels pocs territoris de parla catalana no ocupat pel règim franquista. L'agost de 1960, més d'un centenar d'intel·lectuals i representants de la societat civil catalana van embarcar-se fins a les costes de l'Alguer, on els esperaven milers d'algueresos, en un dels fets més rellevants en l'àmbit històric del catalanisme sota el franquisme. Els catalans portaven una Moreneta de 82 cm, carregada a peu des del monestir de Montserrat i que s'havia guardat tres dies a l'església de la Mercè (Barcelona) per acabar reposant a la catedral de l'Alguer. El viatge de la verge del Principat a Sardenya va anar acompanyat, per tant, de tot un ritual social i d'un marcat objectiu polític. El simbolisme d'aquest fet va atorgar a la verge una connotació de resistència i de protectora dels lligalls de la unitat lingüística entre territoris. Un any més tard, l'Alguer acolliria els Jocs Florals del 1961. L'anàlisi de La Moreneta és indestriable de l'estudi d'una altra Verge Negra: La Mare de Déu de Vallverd. Aquesta és una divinitat propiament algueresa, per la qual els ciutadans senten una forta devació. L'arribada de La Moreneta no suposà una substitució entre totes dues figures sinó una estreta convivència. La Moreneta se situà a la Catedral de l'Alguer, al centre de la ciutat. Vallverd continuà resident al camp, evocant el caràcter pastoral de la cultura sarda. La relació entre ambdues imatges arribà al seu punt àlgid l'any 2002 quan el govern de l'Alguer oferí a l'Abadia de Montserrat una còpia de la icona de Nostra Senyora de Vallverd.