La figura de la Mare de Déu de Montserrat participa d'un imaginari constituït per nombroses llegendes, mites, resignificacions (i subversions), usos i creences. El món místic i folklòric que ha envoltat la icona de la Moreneta fa que la seva imatge hagi traspassat els límits d'un culte purament catòlic al voltant de l’advocació mariana, i hagi esdevingut un símbol patrimonial de la cultura popular i oficial catalana, estretament lligat a la història de les seves migracions i de les seves resistències. Els mites locals envers la seva troballa al s. IX, o llegendes com la del Cavall Bernat o del Timbaler del Bruc, entre d'altres, li van atorgar una connotació de figura protectora que va concloure amb la seva entronització com a Patrona de Catalunya l'any 1881.

De manera paral·lela, al llarg d’aquest segle es van produir nombroses migracions catalanes cap a Amèrica Llatina, principalment a la zona del Carib-Antilles i del Rio de la Plata (Buenos Aires-Montevideo). Cap a finals de la dècada dels 70 també va començar un nou flux migratori radicalment diferent, principalment de missioners claretians de les comarques centrals cap als territoris recentment administrats de la Guinea Espanyola. L’arribada del s. XX va diversificar encara més els usos i llegendes al voltant la Verge de Montserrat. Van aparèixer rèpliques a altres comarques i nous llocs de culte, així com mites inèdits –com el de la cerca del Sant Grial pel III Reich–. En moments de conflicte, com ara els esclats revolucionaris de la Setmana Tràgica o de la mateixa Guerra Civil, la imatge va ser protegida o destruïda. Posteriorment, en el món del futbol ha estat sacralitzada i sectors de l’esquerra independenstista n’han fet un ús subversiu i gairebé iconoclasta.

Amb la globalització i l’arribada del turisme massiu de les darreres dècades s’ha transformat també l’ús de la imatge de la verge negra i del seu espai sagrat. Ambdós es troben ara parcialment mercantilitzats i explotats amb finalitats lucratives, un fet que deixa la porta oberta a noves construccions del fet local dins del món global, amb reproduccions a gran escala més enllà del significat patrimonial de l’àmbit català.