CAT | CAST | ENG |

Recerca. Guinea Ecuatorial

Cinquanta anys després de la seva independència de l’Estat Espanyol (1968), el culte a la Verge de Montserrat és encara molt vigent a l’actual territori de Guinea Equatorial. Fou durant el període colonial quan es va exportar la imatge de la Moreneta, que amb el pas dels anys va acabar adquirint nous significats i representacions locals. El sistema colonial espanyol es fonamentava fortament en les missions catòliques, que amb el monopoli del sistema educatiu –i sovint de moltes jurisdiccions territorials– tingueren un rol de poder molt important sobre els diferents grups colonitzats. Eren en realitat un agent que, malgrat el seu discurs filantròpic, encapçalava una acció aculturitzadora molt agressiva. En aquest sentit cal assenyalar que les missions estaven copsades per l'orde claretià i, en conseqüència, per una majoria catalana que tenia com a referent religiós a la patrona de Catalunya. Conscients del seu potencial ús com a verge negra que podia ser instrumentalitzada per facilitar l'autoidentificació i assimilació entre la població, van arrelar el seu patronatge a diferents indrets de l'illa (Luba, Rebola i Las Palmas). No obstant, l'arribada de la primera imatge no fou una fita únicament eclesiàstica, sinó que va ser finançada també per la comunitat d'empresaris residents, que eren en bona part catalans. Per tant, la seva arribada tingué també la funció d'apropar referents simbòlics propis de la comunitat. Ara bé, fou l'escultor català Modest Gené qui va canviar la història i significacions de la imatge en el territori. L'artista treballava per encàrrec la imatgeria religiosa, i va esculpir la rèplica de La Moreneta que es troba al santuari de Luba. Després d'aquesta obra l'evolució de la figura va adquirir nous significats, essent sincretitzada amb préstecs culturals de les ètnies locals. Són exemple La Virgen del Maestro, N.S de Rio Muni o la Moreneta de Efulan –que es representa amb els trets característics de l'ètnia Fang- o la Verge de Bisila. La verge de Bisila ha centrat bona part del nostre estudi com a producte de l'alteritat colonial. Bisila era l'esperit mare dels bubis i mitjançant l'acció religiosa fou cristianitzada fins a ser, avui, la patrona de l'Illa de Bioko, canonitzada per l'església catòlica. Aquesta representació de Bisila incorporava trets identificatius de l'ètnia bubi, generant noves formes de culte i conflictes postcolonials en relació a l’apropiació de la imatge, presents tant a Guinea Equatorial com en contextos transnacionals.